Relació de velocitats

Les velocitats d'entrada (eix conductor) i sortida (eix conduït) estan inversament relacionades amb el nombre de dents de les rodes a què estan connectats (igual que en la transmissió per cadena-pinyó) complint que:

N1 · Z1 = N2 · Z2

de manera que la velocitat de l'eix conduït serà: N2 = N1 · (Z1/Z2)

on:
Velocitat d'un multiplicador per politges

N1 Velocitat de gir de l'eix conductor

N2 Velocitat de gir de l'eix conduït

Z1 Nombre de dents de la roda

Z2 Nombre de dents del pinyó 

                                          

                             Tipus de Engranatges

Nom: Engranatges rectes

Descripció: Els engranatges rectes són el tipus més comú d'engranatge. Les dents són rectes i els eixos de les rodes dentades del sistema són paral.lels.     Nom: Engranatges helicoidals   Descripció: Els engranatges helicoidals tenen les seves dents formant un angle en relació a l'eix. Es tracta d'un tipus de roda dentada que ens permetra moltes possibilitats d'acoblament. Trobarem sistemes on els eixos seràn paral.lels , però també n'hi haurà de casos on es tallin o es creuin.     Nom: Engranatges cònics   Descripció: Els engranatges cònics s'utilitzen bàsicament per transferir potència entre els eixes que s'intersecten.   Els engranatges cònics "normals" tenen els dents rectes i alineat paral.lels a la línia que senyala el con que generaria la figura. En canvi els engranatges cònics espirals tenen els seus dents formant línies corves.       Nom: Engranatges de roda i cargol sense fi   Descripció: El conjunt està format per un vis sense fi i una roda dentada.    Nom: Engranatges de cremallera   Descripció: El conjunt està format per una barra amb dents i una roda dentada.

                 

                                           Caixa de canvis

La caixa de canvis és en un vehicle motoritzat l'element encarregat de desmultiplicar la velocitat de gir del motor aplicant a les rodes el parell motor suficient per posar en moviment el vehicle des de la situació de repòs, i un cop en marxa obtenir un parell suficient per poder vèncer les resistències a l'avenç, fonamentalment les resistències aerodinàmiques, de rodament i de pendent.

El motor de combustió interna, a l'inrevés del que passa amb la màquina de vapor o el motor elèctric, necessita un règim de gir suficient (entre un 30% i un 40% de les rpm màximes) per proporcionar un parell motor capaç d'iniciar el moviment del vehicle i mantenir-lo després. Tot i així, cal reduir les revolucions del motor en una mesura suficient per tenir el parell suficient, és a dir si el parell requerit a les rodes és 10 vegades el que proporciona el motor, s'ha de reduir 10 vegades el règim. Això s'aconsegueix mitjançant les diferents relacions de desmultiplicació obtingudes en el canvi, més la del grup de sortida del diferencial. El sistema de transmissió proporciona les diferents relacions d'engranatges, de manera que la mateixa velocitat de gir del cigonyal es pot convertir en diferents velocitats de gir en les rodes. El resultat sobre les rodes de tracció és la disminució de la velocitat de gir del motor, i l'augment en la mateixa mesura del parell motor aplicat, això s'entén millor amb l'expressió de la potència P en un eix motriu

 

                                              LA    Roda

  
Una roda és un dispositiu en forma disc o torus. La seva operació fonamental és és transmetre el moviment lineal en moviment angular. És una de les primeres i més simples màquines. El nombre de rodes sovint classifica el vehicle que les usa en una categoria o una altra.
L'aparició de la roda, cap al és transmetre el moviment lineal en moviment angular. És una de les primeres i més simples màquines. El nombre de rodes sovint classifica el vehicle que les usa en una categoria o una altra.
L'aparició de la roda, cap al 3500 aC,^[1] és considerada crucial per al desenvolupament de la civilització. Permeté als humans fer un ús més eficaç de la potència animal i resoldre la seva necessitat de desplaçar-se, així com el seu ús en altres aplicacions com les rodes de terrissaire o les dels molins. Tanmateix no totes les civilitzacions van incorporar inicialment aquest invent, per desconeixement o per voluntat pròpia.